Què és l'antiescuma en el tractament d'aigües residuals?

Antiescuma, també conegut com a antiespumante, és un additiu químic utilitzat en els processos de tractament d'aigües residuals per controlar la formació d'escuma.L'escuma és un problema comú a les plantes de tractament d'aigües residuals i pot sorgir de diverses fonts com la matèria orgànica, els tensioactius o l'agitació de l'aigua.Tot i que l'escuma pot semblar inofensiva, en realitat pot impedir l'eficiència dels processos de tractament d'aigües residuals interferint amb el funcionament de l'equip, reduint l'eficàcia dels tractaments químics i, potencialment, causant problemes de desbordament o transmissió.

Els agents antiescuma actuen desestabilitzant les bombolles d'escuma, fent-les col·lapsar o fusionar, reduint així el volum de l'escuma i evitant que interfereixi amb els processos de tractament.Aquests agents solen consistir en una barreja de tensioactius, olis, silicones o altres substàncies hidròfobes.Quan s'afegeixen a les aigües residuals, els agents antiescuma migren a la superfície de l'escuma i alteren la tensió superficial, provocant la ruptura de les bombolles d'escuma.

Hi ha diversos tipus d'agents antiescuma utilitzats en el tractament d'aigües residuals, cadascun amb les seves pròpies propietats i aplicacions específiques:

Antiescumes a base de silicona:

Aquests es troben entre els agents antiescuma més utilitzats a causa de la seva eficàcia en una àmplia gamma de condicions.Els antiescumes a base de silicona són estables, insolubles en aigua i es poden formular per ser compatibles amb diversos processos de tractament d'aigües residuals.

Avantatges dels antiespumantes organosilici:

Bona inercia química, no reacciona amb altres substàncies, es pot utilitzar en sistemes àcids, alcalins i salats

Bona inercia fisiològica, adequada per al seu ús en la indústria alimentària i farmacèutica, lliure de contaminació per al medi ambient

Estabilitat tèrmica moderada, baixa volatilitat i es pot utilitzar en un ampli rang de temperatures

Baixa viscositat, que s'estén ràpidament a la interfície gas-líquid

La tensió superficial és tan baixa com 1,5-20 mN/m (l'aigua és de 76 mN/m)

No soluble en tensioactius dels sistemes d'escuma

Baixa dosi, baixa viscositat i baixa inflamabilitat

Antiescumes polimèrics:

Aquests agents antiescuma es basen en polímers que interrompen la formació d'escuma en adsorbir-se a la superfície de les bombolles d'escuma i alterant-ne l'estabilitat.Els antiescumes polimèrics s'utilitzen sovint en situacions en què els agents antiescumes tradicionals poden no ser efectius, com ara en condicions d'aigües residuals altament alcalines o àcides.

Altres antiescumes:

En alguns casos, els antiescumes a base de silicona poden no ser adequats per problemes tecnològics o requisits específics de procés.Els antiescumes sense silicona, com els antiescumes basats en oli mineral o àcids grassos, ofereixen alternatives que poden ser més respectuoses amb el medi ambient o més adequades per a determinades aplicacions.

Antiescumes en pols:

Alguns agents antiescuma estan disponibles en forma de pols, cosa que pot ser avantatjosa en aplicacions on els additius líquids no són pràctics o on es requereix una activitat antiescuma prolongada.

La selecció de l'agent antiescuma adequat depèn de factors com la naturalesa de les aigües residuals, el procés de tractament específic que s'utilitza, els requisits reglamentaris i les consideracions de costos.A més de seleccionar l'agent antiescuma adequat, els mètodes de dosificació i aplicació adequats són crucials per garantir un control efectiu de l'escuma sense afectar negativament el rendiment del tractament d'aigües residuals.

Tot i que els agents antiescuma són efectius per controlar l'escuma en els processos de tractament d'aigües residuals, és important utilitzar-los amb criteri per evitar conseqüències no desitjades, com ara la interferència amb els processos de tractament biològic o l'alliberament de substàncies nocives al medi ambient.La supervisió regular dels nivells d'escuma i l'ajust de la dosi d'antiescuma segons sigui necessari poden ajudar a optimitzar el control de l'escuma alhora que minimitzen els impactes negatius sobre l'eficiència del tractament d'aigües residuals i el compliment del medi ambient.