Antiescuma, també conegut com a antiespumant, és un additiu químic que s'utilitza en els processos de tractament d'aigües residuals per controlar la formació d'escuma. L'escuma és un problema comú a les plantes de tractament d'aigües residuals i pot sorgir de diverses fonts com ara matèria orgànica, tensioactius o agitació de l'aigua. Tot i que l'escuma pot semblar inofensiva, en realitat pot impedir l'eficiència dels processos de tractament d'aigües residuals interferint amb el funcionament dels equips, reduint l'eficàcia dels tractaments químics i causant potencialment problemes de desbordament o arrossegament.
Els agents antiespumants funcionen desestabilitzant les bombolles d'escuma, fent que es col·lapsin o es coalesquin, reduint així el volum de l'escuma i evitant que interfereixi amb els processos de tractament. Aquests agents solen consistir en una barreja de tensioactius, olis, silicones o altres substàncies hidrofòbiques. Quan s'afegeixen a les aigües residuals, els agents antiespumants migren a la superfície de l'escuma i interrompen la tensió superficial, provocant la ruptura de les bombolles d'escuma.
Hi ha diversos tipus d'agents antiescumants utilitzats en el tractament d'aigües residuals, cadascun amb les seves pròpies propietats i aplicacions específiques:
Antiescumants a base de silicona:
Aquests es troben entre els agents antiescumants més utilitzats a causa de la seva eficàcia en una àmplia gamma de condicions. Els antiescumants a base de silicona són estables, insolubles en aigua i es poden formular per ser compatibles amb diversos processos de tractament d'aigües residuals.
Avantatges dels antiespumants d'organosilici:
Bona inertícia química, no reacciona amb altres substàncies, es pot utilitzar en sistemes àcids, alcalins i salats
Bona inertícia fisiològica, adequada per a ús en les indústries alimentària i farmacèutica, sense contaminació per al medi ambient
Estabilitat tèrmica moderada, baixa volatilitat i es pot utilitzar en un ampli rang de temperatures
Baixa viscositat, que s'estén ràpidament a la interfície gas-líquid
La tensió superficial és tan baixa com 1,5-20 mN/m (l'aigua és de 76 mN/m)
No soluble en tensioactius de sistemes escumants
Baixa dosi, baixa viscositat i baixa inflamabilitat
Antiescumants polimèrics:
Aquests agents antiespumants es basen en polímers que interrompen la formació d'escuma adsorbint-se a la superfície de les bombolles d'escuma i alterant-ne l'estabilitat. Els antiespumants polimèrics s'utilitzen sovint en situacions en què els agents antiespumants tradicionals poden no ser eficaços, com ara en condicions d'aigües residuals altament alcalines o àcides.
Altres antiescumants:
En alguns casos, els antiespumants a base de silicona poden no ser adequats a causa de preocupacions tecnològiques o requisits específics del procés. Els antiespumants no de silicona, com ara els antiespumants a base d'oli mineral o d'àcids grassos, ofereixen alternatives que poden ser més respectuoses amb el medi ambient o més adequades per a determinades aplicacions.
Antiespumants en pols:
Alguns agents antiespumants estan disponibles en forma de pols, cosa que pot ser avantatjosa en aplicacions on els additius líquids no són pràctics o on es requereix una activitat antiespumant prolongada.
La selecció de l'agent antiespumant adequat depèn de factors com la naturalesa de l'aigua residual, el procés de tractament específic que s'utilitza, els requisits reglamentaris i les consideracions de cost. A més de seleccionar l'agent antiespumant correcte, la dosificació i els mètodes d'aplicació adequats són crucials per garantir un control eficaç de l'escuma sense afectar negativament el rendiment del tractament de les aigües residuals.
Tot i que els agents antiescumants són eficaços per controlar l'escuma en els processos de tractament d'aigües residuals, és important utilitzar-los amb prudència per evitar conseqüències no desitjades, com ara la interferència amb els processos de tractament biològic o l'alliberament de substàncies nocives al medi ambient. El control regular dels nivells d'escuma i l'ajust de la dosi d'antiescuma segons calgui poden ajudar a optimitzar el control de l'escuma alhora que minimitzen els impactes negatius en l'eficiència del tractament d'aigües residuals i el compliment de la normativa ambiental.
Data de publicació: 01-04-2024