Antifoam, també conegut com a defoamer, és un additiu químic utilitzat en els processos de tractament d’aigües residuals per controlar la formació d’escuma. L’escuma és un problema comú en les plantes de tractament d’aigües residuals i pot sorgir de diverses fonts com la matèria orgànica, els tensioactius o l’agitació de l’aigua. Si bé l'escuma pot semblar inofensiva, en realitat pot impedir l'eficiència dels processos de tractament d'aigües residuals interferint en el funcionament dels equips, reduint l'efectivitat dels tractaments químics i causant possiblement problemes de desbordament o de transport.
Els agents antifoam treballen desestabilitzant les bombolles d’escuma, provocant que s’esfondressin o s’uneixin, reduint així el volum de l’escuma i impedint que interfereixi en els processos de tractament. Aquests agents consisteixen normalment en una barreja de tensioactius, olis, silicones o altres substàncies hidrofòbiques. Quan s’afegeixen a les aigües residuals, els agents antifoam migren a la superfície de l’escuma i alteren la tensió superficial, provocant la ruptura de bombolles d’escuma.
Hi ha diversos tipus d’agents antifoam utilitzats en el tractament d’aigües residuals, cadascun amb propietats i aplicacions específiques:
Antifoams basats en silicona:
Aquests es troben entre els agents antifoam més utilitzats a causa de la seva efectivitat en una àmplia gamma de condicions. Els antifoams basats en silicona són estables, insolubles en aigua i es poden formular per ser compatibles amb diversos processos de tractament d’aigües residuals.
Avantatges dels defoamers organosilicons:
Una bona inertesa química, no reaccionar amb altres substàncies, es pot utilitzar en sistemes àcids, alcalins i salats
Una bona inertesa fisiològica, adequada per al seu ús en les indústries alimentàries i farmacèutiques, sense contaminació per al medi ambient
Estabilitat tèrmica moderada, baixa volatilitat i es pot utilitzar en un ampli interval de temperatures
Baixa viscositat, que s’estén ràpidament a la interfície de gas-líquid
La tensió superficial és tan baixa com 1,5-20 mN/m (l’aigua és de 76 mn/m)
No soluble en tensioactius dels sistemes d’escuma
Dosi baixa, baixa viscositat i baixa inflamabilitat
Antifoams polimèrics:
Aquests agents antifoam es basen en polímers que pertorben la formació d’escuma adsorbint -se a la superfície de les bombolles d’escuma i alterant la seva estabilitat. Els antifoams polimèrics s’utilitzen sovint en situacions en què els agents antifoam tradicionals poden no ser efectius, com en condicions d’aigües residuals altament alcalines o àcides.
Altres antifoams:
En alguns casos, és possible que els antifoams basats en silicona no siguin adequats per problemes tecnològics o requisits de procés específics. Els antifoams no silicona, com els antifoams basats en àcids grassos o basats en àcids grassos, ofereixen alternatives que poden ser més respectuoses amb el medi ambient o més adequades a determinades aplicacions.
Antifoams en pols:
Alguns agents antifoam estan disponibles de forma en pols, que poden ser avantatjoses en aplicacions on els additius líquids no són pràctics o on es requereix una activitat antifoam prolongada.
La selecció de l’agent antifoam adequat depèn de factors com la naturalesa de les aigües residuals, el procés de tractament específic que s’utilitza, els requisits reguladors i les consideracions de costos. A més de seleccionar l’agent antifoam adequat, la dosi adequada i els mètodes d’aplicació són crucials per assegurar un control eficaç d’escuma sense afectar negativament el rendiment del tractament d’aigües residuals.
Si bé els agents antifoam són eficaços per controlar l'escuma en els processos de tractament d'aigües residuals, és important utilitzar -los amb judici per evitar conseqüències no desitjades com la interferència amb els processos de tractament biològic o l'alliberament de substàncies nocives al medi. El seguiment regular dels nivells d’escuma i l’ajust de la dosi antifoam segons sigui necessari pot ajudar a optimitzar el control d’escuma alhora que minimitza qualsevol impacte negatiu sobre l’eficiència del tractament d’aigües residuals i el compliment ambiental.
Hora de publicació: 01 d'abril de 2014